Hestiaalliance
View company profile →
El prop passat 23/10 vam ingressar a la…
El prop passat 23/10 vam ingressar a la nostra mare, derivats des del Vall d'Hebron per falta de llits. La primera impressió va ser molt bona: espais nets i lluminosos, equip atent. Malauradament des de la primera nit ja vam veure que no tot era com semblava. La nostra mare ha estat 6 dies amb vosaltres, dels quals 5 amb la medicació mal administrada. Ja bé sigui perquè en faltava, perquè preguntàvem i no obteníem resposta, o bé perquè donaven a la pacient de l'A el que li tocava a la pacient del llit B. La resposta d'un dels dies va ser: fem-ho fàcil (em diu Marta, la cap d'infermeres) fes una llista del que hauria de prendre i el que li falta. (Fem-ho fàcil seria igual a fes-ho tu, que jo no tinc temps de fer la meva feina.) 6 dies amb antibiòtic, cada dia administrat a una hora diferent. Cada dia s'ha fet pipí durant la nit, cap dia dutxada abans de tornar a vestir. La nostra mare estava ingressada per infecció d'orina, era important la higiene. A banda que fer dutxa una vegada per setmana és més que poc. És molt insuficient. Ens han portat dieta basal S/S, sense verdura, sense sopa i sense hamburguesa, del què suposem deuria ser la dieta del/de la pacient anterior. Sort que la nostra mare no tenia al·lèrgies ni intoleràncies. Teniu a pacients al menjador, pixats i cagats per hores. Havent avisat en diverses ocasions del mal estat en el que estaven. Hem vist una dona cridar a una infermera perquè gairebé perd al marit. La dona cridava de nervis, desesperada; però no parlava malament. La infermera molt fredament li deia que no li faltés al respecte. La dona li deia que no li faltava el respecte, que estava alçant la veu donada la situació i demanava que es posessin a la seva pell. Resposta de la infermera: jo no em poso en la pell de ningú. Hem vist a un infermer cridar a una pacient, (estant ingressats el matrimoni) perquè ell sol no podia amb el marit (ell amb forta demència i a vegades violent) que l'havia d'ajudar. En comptes de cercar ajuda professional, és més pràctic cridar a una familiar que a més dona la casualitat que també és pacient. Us manca personal, empatia i professionalitat. I a vegades no tot està relacionat. No sempre és que la manca de personal ens faci anar de bòlid i no arribar a tot. Es veu. Els banys per a la família fan constantment molta olor a orina. Felicitats per a en Dan i l'equip de fisioteràpia. Fan la feina molt ben feta, amb energia, simpatia i dedicació.